Com podem fer visibles els aprenentatges adquirits al llarg dels tallers de Youth AI Lab? I com podem permetre que els joves segueixin la seva progressió sense convertir l’exercici en una nota o un judici? Per respondre aquestes preguntes, el consorci ha triat un format senzill i visual: un arbre de competències que transforma els aprenentatges en missions per explorar col·lectivament.
El principi s’inspira en els Maker Skill Trees creats per Steph Piper, tecnòloga creativa australiana coneguda com a Maker Queen. Aquests models imprimibles permeten visualitzar una progressió, identificar les competències que ja s’han posat en pràctica i descobrir noves vies d’aprenentatge.
Cada arbre inclou 73 caselles hexagonals dedicades a una competència o una experiència. Les bases se situen a la part inferior de l’arbre i els aprenentatges més avançats, a la part superior. Cinc caselles es poden personalitzar segons els objectius de la persona o del grup. No cal completar-ho tot ni seguir un ordre estricte: l’arbre serveix sobretot de mapa per situar un itinerari i triar els passos següents.
Actualment, el repositori oficial aplega desenes d’arbres dedicats a la fabricació digital, la programació, l’electrònica, les pràctiques creatives i les competències de la vida quotidiana. Els recursos es publiquen amb la llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0: es poden compartir i adaptar per a usos no comercials, sempre que se’n reconegui l’autoria a Steph Piper / Maker Queen i es mantingui la mateixa llicència.
Youth AI Lab ha adoptat aquesta lògica visual per crear un arbre dedicat a la cultura digital i la intel·ligència artificial. L’eina es basa en DigComp 3.0, la cinquena edició del Marc europeu de competències digitals per a la ciutadania, publicada el 2025. Aquest marc manté cinc grans àrees i 21 competències, alhora que integra transversalment els coneixements, les aptituds i les actituds relacionades amb la IA. La versió completa conté més de 500 resultats d’aprenentatge.
Per tant, l’arbre de Youth AI Lab no reprodueix tot el marc de referència, sinó que en proposa una selecció de 68 resultats, transformats en «missions» adaptades a l’itinerari del projecte. Aquestes missions es distribueixen en sis nivells i es vinculen a les grans fases de la metodologia pedagògica, des de l’observació de la IA en la vida quotidiana fins al disseny, l’avaluació i la presentació de solucions.
La interfície permet seguir per separat els quatre laboratoris del projecte: Le retour des Pacman’s a La Rochelle, Digitale Wolven a Anvers, Gorgs IA Studio a Barcelona i FARO (Future-oriented AI for Responsible Outreach) a Nàpols. Cada laboratori disposa del seu propi color i pot identificar les missions que ja s’han treballat durant els tallers. L’eina està disponible en anglès, francès, italià, català i neerlandès.
La versió digital de l’arbre permet comparar els itineraris dels quatre laboratoris.
L’arbre no pretén certificar per si sol que una competència s’ha assolit definitivament. Complementa les altres eines d’avaluació del projecte fent visibles els temes tractats, les capacitats que els joves consideren que poden mobilitzar i els possibles passos següents. Es pot utilitzar abans, durant i després d’un cicle de tallers per fomentar l’autoavaluació i el diàleg amb els equips educatius.
Durant la trobada transnacional de Barcelona del juny de 2026, el consorci va decidir convertir-lo en una eina col·lectiva comuna als quatre laboratoris. Així, l’arbre ofereix una visió de conjunt dels aprenentatges explorats a cada país i permet als grups descobrir els itineraris dels altres equips.
També se’n pot instal·lar una versió física als espais d’acollida. Les caselles impreses i exposades a la paret, acompanyades de marcadors de colors, fan visibles els aprenentatges que ja s’han abordat i els que encara queden per descobrir. La versió digital connecta aquests itineraris a escala europea, mentre que l’exposició a cada laboratori manté la progressió a l’abast dels joves.
Una versió física de l’arbre de competències exposada en un laboratori.